Seko

Demà votaré orgullòs. Demà votaré amb dignitat. Demà votaré amb el cap ben alt. Amb l’orgull de ser catalanista i d’esquerres. Amb la dignitat dels qui no claudiquen. Amb el cap ben alt d’aquells qui han fet tot el que han pogut pel país i la seva gent. Demà votaré per la independència, del meu govern, i del meu país. Demà votaré per la construcció nacional i per la construcció social.

Demà votaré amb l’orgull, la valentia i la dignitat de ser d’Esquerra. Amb les mans netes i la paraula lliure. Amb al certesa que mai hem fallat a Catalunya. I amb la certesa que mai ho farem. Visca la Terra, Amunt l’Esquerra!

[@more@]

Tweet

Avui, CyU ha retirat l’esmena a la totalitat sobre els pressupostos generals de l’Estat. Aquests pressupostos són il·legals, ja que violen una llei orgànica com és l’Estatut d’Autonomia. Aquesta il·legalitat costa a Catalunya 500 milions d’euros en inversions, que són tremendament necessaris pel nostre país. I la perpetració d’aquesta agressió contra Catalunya s’ha dut a terme gràcies als vots del PSOE, PSC i CyU.

Hi ha dos culpables. Per una banda, el PSOE-PSC. Aquests, des del prinicpi, han anat a cara descoberta. Primer, Montilla Manostijeras va retallar l’Estatut. Allà ja vam perdre bous i esquelles. I a la primera, ens rebaixen 500 milions d’euros del que ens pertoca. Però, ai las!, ja tenim la cantarella de sempre. Aquests són els millors pressupostos de la història de Catalunya! En primer lloc, aquesta afirmació és dubtosa. I encara que fos certa, ens hem de conformar amb quaslevol cosa? Què som, pidolaires? Ja no volem les engrunes, volem el pa sencer. Votaran en contra d’una inversió de 400 milions d’euros a Catalunya? Sí, perquè la que toca segons la llei és de 915, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. I si els molestem, que ens tornin a expulsar el govern. Però em temo que la gent no ens expulsarà l’1-N.

I l’altra part és CyU. La federació regionalista s’ha tornat a vendre Catalunya. I, aparentment, ho ha fet molt barat. Pacten malament, ens timen i ho accepten. O és que potser a ells no els surt tant car? No vull pensar que un partit autanomenat nacionalista arribi a pactes que perjudiquen a Catalunya per d’altres interessos, diguessim, de futur govern.

Sigui com sigui, la sociovergència ja ha costat a Catalunya 500 necessaris milions d’euros. L’única manera que la factura no segueixi pujant, és que algú es planti. I els únics que ho fan són els d’Esquerra. Perquè tenim la raó. I perquè tenim la força.

[@more@]

Tweet

Avui ha sortit als diaris un regal gentilesa de CyU. Un magnífic DVD que repassa uns fets històrics que ningú pot negar. Tot i així, aquests fets històrics estan força esbiaixats i ratllant la manipulació més burda, es dóna una imatge inexacte del tripartit. No m’estendré, ja que tothom coneix els fets i els ha donat la seva pròpia interpretació. Només vull dir que durant aquests últims tres anys s’ha desenvolupat i començat a aplicar un Pacte Nacional d’Educació, la llei de barris, la Llei de Serveis Socials, ha augmentat la inversió en sanitat en un 30%…

Però el tema més important és el fet que CyU entri en una campanya negativa. Normalment, aquestes campanyes poden ser efectives, però són poc il·lusionants, acabant arrossegant el vot "del mal, el menys". No il·lusiona al país. I també és una mostra d’impotència, de manca d’idees. Bé, CyU ha presentat moltes idees i promeses. Tot i així, ara espero que baixin a la realitat i facin les propostes concretes i realitzables.

La campanya es presenta calenta, però em dóna la impressió que la il·lusió està pel terra. I no m’estranya després de tot el que hem perdut com a país aquests últims mesos (500 milions d’euros inclosos). Per sort, Esquerra té un projecte de país, il·lusionant. I el poble català ho sabrà reconèixer.

[@more@]

Tweet

Aquests dies hem tingut una distreta polèmica sobre els debats cara a cara que s’havien de fer per a les eleccions catalanes. En aquest cas, hi ha diversos punts de fricció que considero interessants d’analitzar.

En primer lloc, el fet que es plantegi que pugui haver un debat entre dos dels cinc candidats a la presidència de la Generalitat em sembla realment insultant al poble de Catalunya. No pot ser que el debat es limiti a que el candidat del PSOE, el Sr. Mas, i l’encarregat del PSOE a Catalunya, el Sr. Montilla (els dos comencen per M, com Madrid) exposin les seves idees, i més tenint en compte que els dos necessitaran el suport d’altres forces polítiques per poder governar. O no, però ja en parlarem un altre dia.

Un altre tema important és el de la llengua del debat. Aquest no ha estat un element innocent. El PSOE-PSC ha introduit aquest tema amb la intenció de rendibilitzar la llengua com a arma electoral. Amb aquest plantejament vidalquadrista, el que s’aconsegueix és crear un conflicte lingüístic on no existeix i minar la cohesió social de Catalunya. Mireu el que estan disposats a fer els socialistes pels vots! La llengua és una riquesa pel nostre país. I la convivència entre dues encara més. Però cal tenir clar que la llengua pròpia de Catalunya és el català i ha de ser la llengua d’ús normal a les institucions polítiques del nostre país. Això no admet dubtes.

Per sort, sembla que aquest cara a cara no es celebrarà. Potser perquè com que CyU i PSOE-PSC són dues cares de la mateixa moneda, és impossible confrontar-les.

[@more@]

Tweet

Hola coompanys i companyes

Torno a ser aquí després de molt de temps. La veritat és que he tingut poques ocasions de dedicar-me a escriure al bloc i el tenia una mica abandonat. Tanmateix, espero que ara, també amb la vista posada a les eleccions de l’1 de novembre, pugui anar escrivint més assiduament.

També volia escriure com a excusa per a contribuir a la campanya "Jo també vull un Estat propi", que ha d’implicar la blocosfera catalana fent sentir a Internet la veu del nostre poble a favor de la seva llibertat. Com a mínim, construirem una Catalunya lliure virtual abans d’assolir la real.

D’aquests últims mesos, poca cosa a explicar. He estat de vacances i vaig anar als Estats Units, un país realment maco, molt ben cuidat i on ens van tractar molt bé. Em va sorprendre gratament i és un bon lloc per visitar, tot i que la seva política interior i exterior sigui infame.

I res més, espero poder anar-vos escrivint més assiduament a partir d’ara. Caldrà fer-ho per lliurar-nos de les intoxicacions dels mitjans de comunicació del PSOE-PSC i de CyU, que ja s’han posat en marxa per tal que res no canviï, el que vol dir el mateix que evitar que Esquerra tingui quotes de poder. Però estic segur que el poble català sabrà apreciar quells que van renunciar a tot per voler aconseguir un tracte just i necessari pel benestar dels catalans i catalanes.

[@more@]

Tweet

Torno a ser aquí, després d’una llarga temporada de no escriure al bloc. La veritat és que he estat bastant enfeinat, tant amb tasques personals com amb tasques polítiques. La campanya de l’Estatut ha estat intensa i no ha deixat massa temps lliure.

I ara què? Doncs bé, després de diumenge, s’obre una nova etapa a Catalunya, dominada per la incertesa. És evident que una aclaparadora majoria de la població catalana va considerar que acceptar aquest Estatut era el millor pels interessos del país i s’ha d’acceptar. Jo defensava refusar-lo, però els dels sí han convençut a més gent. Ara toca desplegar-lo de manera correcta i completa, perquè si ja estava retallat i fallem en el seu desplegament, podríem prendre mal. En aquesta tasca, cal recuperar la unitat de tots els partits catalans democràtics, tant els que van demanar el sí com el que va demanar el no. En aquest sentit, em preocupa el revenjisme d’ICV. També em preocupa que la campanya no hagi trencat ponts entre les diferents forces polítiques, tenint en compte que ha estat una caça a ERC i a l’independentisme en general.

Part de la incertesa es resoldrà a la tardor amb les eleccions al Parlament de Catalunya. En aquestes eleccions, crec i espero que ERC tornarà a pujar. Encara que diumenge no hi hagués massa gent que ens fes costat en el no, estic segur que hi hauran molts homes i dones que valoraran l’aposta de la coherència que ha fet ERC i que la postura que va prendre ho va fer simplement perquè volia més i millor per a Catalunya.

Però, passi el que passi o pensem el que pensem, ara és hora d’estar units i treballar. Els somnis no s’assoleixen sense treball. Hem treballat fort per un bon Estatut i no ha pogut ser. Ara treballem fort per un govern de Catalunya que vetlli pels seus interessos. I per això, la presència d’ERC és indispensable.

Per acabar, gràcies a tots aquells que heu treballat en la campanya pel no a l’Hospitalet. Hem estat pocs però hem fet el que hem pogut. I ho hem fet de manera digna.

[@more@]

Tweet

Dimecres passat vam arribar del nostre viatge a Montenegro per tal de viure el referèndum. Vam anar cinc companys i amics per tal de poder viure el referèndum d’independència i celebrar l’alliberament d’un poble que des d’ara es pot considerar germà. I també per veure si aquesta porta a l’esperança s’obria definitivament. i ho va fer de bat a bat. Veient la cara desencaixada de Javier Solana i el seu delirium tremens, aquesta porta s’ha acabat d’obrir.

Pel viatge, s’ha de dir que va ser una mica dur, sobretot per les 36 hores que vam trigar d’arribar des de Barcelona fins a territori montenegrí. Tot i així va valdre la pena el mal dormir i les hores de vaixell i cotxe. Arribar a a la costa croata i començar a travessar les muntanyes bòsnies i montenegrines era realment espectacular. Després, el dia del referèndum, l’ambient era de calma però de dia històric. Vam passar-lo a Podgorica (ciutat quasi tant lletja com el seu anterior nom de Titograd) i a Cetinje, bonica vila de 15000 habitants capital històrica i nacional de Montenegro.

Les celebracions de la nit posaven els péls de punta. El 94% dels habitants de Cetnje van votar a favor de la independència i van sortir al carerr a celebrar- la gent cantava, ballava, feia onejar banderes, disparava kalashnikovs…la bogeria. I l’emoció, i les abraçades, i les llàgrimes. I també les nostres pensant que això algun dia es donarà a Catalunya. Després d’allò tot havia valgut la pena.

Dos dies més de viatge de tornada i la sensació d’haver ajudat, una miqueta, a fer història. Almenys, els montenegrins que vam conèixer així ens van fer sentir. Ens van tractar d’una manera meravellosa, ens van ajudar i ens van agrair la nostra presència allà per recolzar. I tots ens donaven forces amb un "ho acosneguireu", que en aquell ambient resultava realment celestial.

Una experiència meravellosa, un país preciós i una gent esplèndida. Crna Gora es mereixia la llibretat i ja la té. Ara som pobles agermanats, amb una mateixa lluita i amb cinc personatges que s’han fet 4000 quilòmetres per veure l’alliberament d’un poble. Espero que algun dia en Petar, en Sasha, Mirko, Bogdan o Stevana puguin, algun dia, veinir a celebrar amb nosaltres la nostra independència.

De moment, gràcies als companys de viatge, en Pol, Toni, Joan i Siso.

Slobodna Crna Gora!

[@more@]

Tweet

Resulta que fan fora ERC del Govern de Catalunya per defensar els interessos de Catalunya. Per ser fidel al Parlament de Catalunya i a les seves decisions. És un cas únic al món. A més, fan fora ERC amb arguments d’immaduresa i irresponsabilitat, quan els altres han venut Catalunya per unes engrunes que hipotecaran el progrés social, econòmic i nacional durant les properes dècades.

Ara faran un govern entre CyU, PSC i ICV. Els de sempre, els que no volen que res canvïi. Però espero que el poble català premïi la coherència, la fermesa i la dignitat. I recolzi a qui defensa els interessos de Catalunya sense traïr al seu Parlament ni a la seva ciutadania. Sense submissions. El 18 de juny, votem NO a l’Estatut. I a la tardor, ERC al govern, per Catalunya i pels catalans i catalanes.

[@more@]

Tweet

L’establishment està pel sí. Els que volen canviar-ho tot perquè res no canvïi volen aquest Estatut. I ERC fa nosa, perquè vol que les coses canvïn de veritat. Es pensaven que ERC era com ells i que en quan tastés una mica de moqueta, vendria els seus principis i s’afegiria al seu club.

Però això no ha passat. I es critica ERC. Però quan no hi ha motius per criticar o, simplement, saps que has fet una cosa dolenta i no vols que ningú se n’adoni, t’inventes coses. Aquests dies hi ha hagut molts arguments i desqualificaicons a ERC. Alguns es queixen de ser democràtics internament. La participació moloesta alguns, però ser militant d’ERC significa quelcom més que tenir un carnet. A altres partits, tenir el carnet té el mateix valor que ser soci del Club Super 3.

Dieun que ERC és irresponsable, que no és un partit de govern. Potser confonen ser un partrit de govern, que equival a dir que és un partit que té capacitat de governar, amb ser un partit pel govern, que equival a ser un partit que només actua per governar. PSC, CyU i ICV són partits pel govern i ara ho demostren. No acceptar aquest Estatut i defensar l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya amb el 90 % dels vots és ser irrepsonsable? Si per ser un partit de govern hem d’aceptar aquesta estafa, jo no vull ser-ho mai. La cosa és que ERC sí és un partit de govern, tal com s’ha demostrat a molts municipis de Catalunya i a les conselleries de la Generalitat que ha dirigit, amb bastant encert.

Els de sempre van contra els que volen canviar. Són ells els que s’han mogut i els que han d’explicar perquè.

Impedim la derrota, Catalunya no es ven. El 18 de juny, per dignitat, volem l’Estatut sencer. Votem que NO a aquesta estafa.

Ara és l’hora de lluitar, de partir i de vèncer, potser definitivament.

[@more@]

Tweet

A l’adreça següent podeu trobar un interessantíssim article de Victor Alexandre, on analitza les postures dels diversos partits davant l’Estatut

http://www.racocatala.cat/articles/10660

A la pàgina de RacoCatalà també podreu trobar el vídeo en el qual Alfonso Guerra es vanta d’haver-se "cepillado" el nostre Estatut. Aquest és el que volen CyU, PSC i ICV que acceptem.

[@more@]

Tweet